Joguines bèl·liques: si o no?
Fa uns mesos, quan seleccionàvem joguines per a la següent temporada de primavera-estiu, va sorgir un interessant debat entre nosaltres: Joguines bèl·liques: si o no?
Des del començament havíem tingut molt clara la resposta: “aquest tipus de joguines no podien entrar a la nostra botiga”. Però al observar a les nenes i als nens dels nostres tallers ens van començar a aparèixer dubtes i ens vam adonar que no totes ho teníem tan clar. Així que vam decidir donar una oportunitat a les espases, escuts i arcs de fusta. Vam tenir una bona sorpresa!: Són top vendes! Com és? Per què?
Som dones, i el sisè sentit el tenim per a quelcom, així que vam decidir investigar una mica més sobre aquest tipus de joguines. Intentant fugir d’idees preestablertes i prejudicis culturals. Els pares que ens segueixen comparteixen la nostra filosofia, els nostres valors, i si compraven espases i escuts és perquè hi ha alguna cosa més del que veiem a primera vista.
La definició és clara, entenem per joguina bèl·lica aquella que s’usa per representar escenes bèl·liques, lluites amb armes.
La controvèrsia era evident: uns pensen que les joguines bèl·liques inciten als nens a la violència; mentre d’altres creuen que aquest tipus de joguina permeten als nens descarregar l’agressivitat generada per diverses raons externes al joc.
I, a part de tot això, hi ha els nens. No podem oblidar que tenen la necessitat de jugar simbòlicament a ser més forts i poderosos, de ser capaços de defensar-se i protegir-se. Jugar amb espases els dóna la possibilitat d’exaltar aquestes conductes i, desgraciadament, de representar una agressivitat que cada cop està més present en la nostra societat. Però una cosa és aquesta expressió de la realitat i una altra molt diferent és que s’indueixi als nens i a les nenes a la violència al oferir-los aquest tipus de joguines.
Creiem que és important reconèixer que els nens i les nenes tenen la necessitat de jugar amb espases i pistoles, i que, per tant, no els hi podem negar. I que és més important encara, el com els pares i/o educadors tenim que transmetre’ls que ni les guerres ni les baralles són bones.
Així que hem decidit que continuarem tenint aquest tipus de joguines, sota la ferma convicció de que la transmissió de valors més important és la que arriba a través dels adults de referencia. I que jugar a ser el Rei Artur, amb espasa o sense ella, no convertirà a agressiu a cap nena ni a cap nen.
Font: El bagul dels jocs