Nadia Ghulam

Nadia Ghulam s'identifica amb un proverbi del seu país que diu "els humans són forts com pedres i fins com una flor". Una dona forta i valenta que cada dia encara l'esdevenir de la vida. Feble i fràgil davant tantes vivències injustes. Conversar amb ella t'obre de cop els ulls al món. Un testimoni que torba i que et fa valorar la grandesa de les coses més petites.

Nadia Ghulam va néixer a l'Afganistan i va viure feliç i amb llibertat, fins que el règim dels Muyahidíns van provocar una devastadora guerra civil. Amb només vuit anys va ser víctima d'una bomba, que la va deixar malferida durant dos anys. En sortir de l'hospital, el règim talibà s'havia instaurat a l'Afganistan i va decidir suplantar la identitat del seu germà mort, per tal de treure endavant la seva família. Onze anys més tard viatjaria a Catalunya, indret on ha refet la seva vida.
Estudiant d'Educació Social i coautora, amb Agnès Rotger, del llibre El secret del meu turbant (43è Premi Prudenci Bertrana de Novel·la 2010) ens explica la seva pròpia història i aclareix "el gran desconeixement que hi ha sobre l'Afganistan i els règims fonamentalistes".

Hem tingut el privilegi d'anar a la biblioteca de Gavà y coneixer la Nadia. És una noia lluitadora i emprendedora que, per desgracia, ha nascut en un país retrógrade i masclista. A causa d'aquest extremat masclisme i el fallecimient del seu únic germà home, va haver de fer-se passar per noi per a poder treure la seva familia endevant i optar a una educació.

Una noia va resumir la seva història com a presentació al documental sobre la vida de Nadia, Turn to Nadia, que vam veure minuts desprès. Al acabar el video, vam poder preguntar a la Nadia tot allò que ens inquietava. Ens va animar a comprar el seu llibre, El secret del meu turbant, i a asistir a la seva obra de teatre, també basada en la seva vida. 

Per últim, vam poder fotografiar-nos amb ella totes juntes. Només em queda dir: Gràcies per permetre'm viure aquesta experiència.