De oca a oca - Logroño

Logroño esconde pequeñas sorpresas entre sus calles, como este juego de la Oca gigante que decora el suelo de la plaza. Los motivos de las casillas, a parte de las ocas, son pueblos que hacen referencia al Camino de Santiago, pues esta plaza es una de las que cruza el Camino de Santiago al paso por Logroño. 

En los laterales unos dados enormes invitan a querer jugar y saltar de casilla en casilla recorriendo toda la plaza. Lo mejor es poder verla sin gente que interrumpa la visión del tablero en todo su conjunto. Seguro que hace las delicias de los más pequeños. 

Sin duda un lugar curioso de visitar, y en el que nos cruzaremos con los peregrinos que se dirigen a Santiago. En la misma plaza subiendo hacia la Iglesia de Santiago el Real se encuentra la Fuente del Peregrino, donde remojarse en verano y beber sea la estación que sea.

Joc: El "quinto"

Es tracta d'una mena de bingo però en comptes de números es pot utilitzar vocabulari treballat a classe o el nom dels companys i companyes per tal d’aprendre’ls millor.

Cançons de falda

A classe vam estar treballant els jocs de falda per mitjà de les cançons, també les cançons de bressol. Vam seure a una cadira amb un nino o una companya sobre els genolls i vam cantar-li una cançó interactuant amb ell/a. 

Una de les meves companyes, la Cristina, ens va portar la cançó que es descriu a continuació, amb tots els gestos que se li han d'anar fent al nen/a:

Jo vaig cantar la següent cançó:

¿Cuantos dedos?

A la tuqui, tuqui, tuqui.

A la tuqui, tuquitá.

Los maderos de San Juan.

La cuchara en la cocina.

¿Cuántos dedos tienes encima?

En aquest joc, has de deixar un nombre de dits sobre l'esquena del nen/a i aquest/a ha d'endevinar el nombre de dits que li estan tocant. En cas que no encerti, s'ha de continuar la cançó:

"Tres" no, "tres" no.

Eran "cuatro" los que habían.

Dime ahora cuántos son.

¿Cuántos dedos tienes encima?

Després, vaig cantar una cançó de bressol que em cantaven quan era petita. És una cançó d'origen gallec, de famílies que treballaban a la mar. La meva família, per exemple, es dedicava a la pesca. Aquesta és la seva lletra:

Deixa a tua dor

Leva o sol, leva o mar

leva contigo a minha voz qualquer luar

leva o amanhecer, do céu leva a cor

deixa o anoitecer e tua dor

Per a la qual, la traducció al català és la següent:

Deixa el teu dolor

Emportat el Sol, emportat el mar

Emportat amb tu la meva veu a qualsevol lloc

Emportat el trenc d'alba, del cel emportat el color

Deixa la foscor i el teu dolor

Aquí deixo una cançó que vaig trobar basada en aquesta cançó de bressol:

Els jocs multiculturals

A classe vam preparar en grups un següit de jocs que es juguen a altres parts del món. Aquests jocs van ser els següents:

• La haka: Un ball com podeu veure al vídeo.
• L'aranya: Un nen o nena és l'aranya i ha d'agafar els altres companys/es, però només pot correr cap als costats. Els nens i nenes atrapats s'uneixen a l'aranya per a agafar la resta també.
• Cau la pilota (R. Dominicana): Com el lloc de les cadires però no pots seure a les cadires que et queden al costat.
• Buida l'equip: Com el típic joc de matar, però en aquest cas, en comptes d'estar mort, quan et donen amb la pilota t'has d'anar cap a l'altre equip i continuar jugant.
• Troba l'ampolla. Es gira una ampolla dins una rotllana de nens i nenes. A qui apunti l'ampolla serà qui pari. La resta de nens i nenes hauran d'amagar l'ampolla perquè qui la para la busqui.
• El cuc. Es fa una cua i la persona que està al davant de tot ha d'intentar enxampar a la última de la cua.
• Tama-seseri (Japó): S'ha de portar un globus d'un equip a un altre sense tocar-lo amb les mans.
• El semàfor (Uruguai): Si et diuen verd has de còrrer, si et diuen groc has d'anar a pata coixa i amb el vermell t'has d'aturar.
• L'escombra (Canadà): En rotllana hem de passar una escombra per l'esquena mentre escoltem una cançó. Quan la cançó s'atura qui tingui l'escombra queda eliminat i ha d'entrar dins la rotllana.

Aquí deixo un vídeo que ens van posar les nostres companyes per a presentar el que era una Haka:

Els jocs de falda

PDF amb tota la informació sobre els jocs de http://xtec.gencat.cat

Visitem una ludoteca

Vam anar tots junts fins a l'estació de Sants i després baixem carrers fins a la ludoteca. Esperem fins que ens van indicar que ja podíem passar i ens van portar a una sala on ens vam asseure i van començar a explicar-nos en què consistia una ludoteca i la normativa. També ens van explicar la història d'aquella ludoteca i , un cop introduïda, ens van ensenyar totes les instal·lacions i ens les van explicar detall a detall perquè poguéssim comprendre millor l'organització. Vam poder observar, tocar i fins i tot jugar a alguns dels jocs que havien allà. També preguntar qualsevol dubte que se'ns passés pel cap.

Em va agradar molt poder assistir a una ludoteca tan gran i tan ben organitzada. Tenien en compte tots els detalls i mètodes de protecció per a nens i nenes. L'única pega que potser li posaria és el fet que els nens i nenes hagin de pujar i baixar tantíssimes escales.

Childtopia i Spot The Difference

Aqui os deixo uns links en els que podreu trobar tota mena de jocs d'ordinador per a treballar diferents camps amb nens.

http://childtopia.com/

http://www.spotthedifference.com/

Dinàmiques de creativitat

Es tracta de dinàmiques per a desenvolupar o potenciar aspectes com el descobriment, la improvisació i que exigeixen apertura per a acceptar el que és nou.


Aquí deixo l'enllaç on podeu trobar-les.

Estratègies metodològiques d'intervenció

Una vegada detectades les necessitats específiques, els nens i les nenes que les requereixin hauran de rebre una atenció personalitzada i l’ajuda, externa o interna, d’especialistes en els àmbits en què necessitin suport, per compensar la situació de desavantatge.

En aquest context s’hauria de definir la intervenció socioeducativa en dues línies:

• Adaptar els objectius i els elements d’organització i avaluació del projecte per aquells nens o nenes amb discapacitat o una altra necessitat específica per tal de cobrir les seves necessitats de manera satisfactòria.

• Treballar amb la resta dels companys i companyes valors i actituds de sensibilització i col·laboració i ajuda vers aquells infants que precisen una atenció especial.

L’orientació de la intervenció vindrà definida segons la naturalesa de la discapacitat o alteració que presentin els infants:

• Nens i nenes amb alteracions comportamentals i conductes asocials, derivades de desavantatges sanitaris, econòmics, socials i/o culturals. Ex: Baralles de clans a la Mina de Barcelona. Per intervenir a través del joc:
• S’haurà d’instaurar l’aprenentatge d’hàbits, conductes socials i valors. Ex: Joc del Twister. 
• Procurar que l’infant desenvolupi autoestima i seguretat. Ex: Vídeo del bebè que puja la paret tot sol. 
• Seran uns bons instruments les dinàmiques de grup i els jocs cooperatius. Ex: Màquina d’escriure, rentar el cotxe, carrera de sacs, etc.

• Nens i nenes nouvinguts que per carències lingüístiques o per un nivell de coneixements socials i culturals baixos requereixin una atenció especial. Ex: Nen que ve de Xina i no entén per què en Carnestoltes es porten mitjons de diferents colors o s’enterra la sardina. Per intervenir a través del joc:
• S’haurà de facilitar de manera prioritària que els infants adquireixin una certa competència lingüística. 
• Actuacions en que nens i nenes siguin partícips del nou espai, de la nova cultura i costums.
• Actuacions destinades a que la resta de companys i companyes puguin viure i conèixer la cultura i costums dels infants nouvinguts. Ex: any nou xinès.
• Es poden utilitzar jocs de paraules, dinàmiques de comunicació, jocs de simulació, festes, sortides, etc.

• Nens i nenes amb discapacitats sensorials, físiques o psíquiques. (Cecs, sords, amb síndrome de down, etc.) Per intervenir a través del joc:
• La tasca de l’educador o l’educadora és la de cooperar i complementar les consignes d’intervenció dels especialistes,
• Estratègies metodològiques i organització dels recursos adequada a la discapacitat de l’infant.

L’objectiu principal que ha de perseguir l’atenció a la diversitat consisteix a donar resposta a les necessitats diverses dels nens i de les nenes per aconseguir una normalització tan completa i ràpida com sigui possible. Un pas imprescindible per aconseguir-ho serà eliminar les barreres arquitectòniques, sensorials, culturals i acadèmiques que poden obstaculitzar a qualsevol infant l’accés al joc. (Adaptació de les joguines). Tots els nens i nenes de la classe hauran de conèixer les joguines adaptades i el seu funcionament.

100 jocs originals per a gimkanes

Ideal per Esplais, grups de joves, celebracions, escoles i per qui ho vulgui fer servir... Aquí deixo l'enllaç al PDF.

¿Per què es bó que el nen s'avorreixi?

A continuació deixo el link d'un article molt interessant que dona resposta a questa pregunta:

El mundo

La panera de los tesoros

La panera de los tesoros es una actividad de exploración donde los niños manipulan diferentes objetos que el educador/a les presenta en una panera. Se programa entre los seis y doce meses aproximadamente.

Joc: Molt més que dits

Es tracta d'un joc molt senzill on cada nen o nena, ha d'agafar dos dits del/a seu/a company/a i dibuixar en ell dos personetes. Les pot fer entrelligades, una somrient i l'altra trista, pot dibuixar-se a sí mateix/a i el/la seu/a company/a... etc.

Joc: Figures per equips

Els nens s’han de col·locar en grups sobre unes estoretes i treure’s les sabates. Practicaran i assajaran una figura que a ells mateixos se’ls acudeixi i després la representaran amb mímica al front de la resta de la classe. En acabar, tots els nens voten la figura que més els ha agradat, que no pot ser la seva pròpia.

Cançó: Bavor i estribord

Es bavor qui guanya, qui guanya,

Estribord es qui guanya a bavor.

Bavor i estribord és un joc molt divertit per als nens, on han de jugar amb les veus. Es pot fer servir, per exemple, al autobús quan van d'excursió. Es tracta de fer que mitja classe "els dels seients de la dreta" siguin bavor i l'altre meitat "els dels seients de la esquerra" siguin estribord. Qui comenci ha de cantar com vulgui (molt fort, molt fluixet... etc), els de l'altra part els han de contestar cridant molt més que ells si ho canten fort o molt més fluixet si ho canten baixet.

Quan começa a desenvolupar-se el joc grupal?

Al final dels quatre anys, aproximadament, comença a aparèixer de manera incipient el joc en grup. El gran progrés social que representa l’aparició del grup té conseqüències importants:

• Els infants, com que es relacionen constantment amb els seus iguals, ja no necessiten tant la presència dels adults.

• L’aparició de les incipients manifestacions de les regles de les consignes en els seus jocs, tot i que no es mantenen gaire temps, ja que les regles desapareixen o es modifiquen sobre la marxa.

• El gran canvi que es produeix en la utilització de materials, estris i joguines per a les activitats lúdiques.

El joc de pares i mares

A l'edat de dos anys jugar consisteix a representar papers de la vida quotidiana. D'aquesta manera el nen s'endinsa en el món dels adults.

En els inicis del segon any, el nen descobreix una nova forma d'entretenir-se basada en la imitació. És un joc de contingut teatral, anomenat "joc dramàtic", que s'inspira en el funcionament dels adults que més coneix.

Li entusiasma fer seus els comportaments de la seva mestra, de la seva cuidadora i de les seves persones més properes: els seus pares. Per això juga amb els seus ninots de la mateixa manera que aquests adults tenen cura d'ell: els dóna de menjar, els renya, els vesteix, els ensenya... També fa que cuina, treballa i condueix.

EL JOC COOPERATIU

Al llarg d'aquest any els jocs d'imitació aniran en augment i al final del mateix donaran lloc al "joc cooperatiu". Aquest consisteix en que en un grup, un nen fa de la mare, un altre de nadó, un altre de papà ...

Gràcies a aquest procés els petits aprenen a posar-se al lloc dels altres (desenvolupen l'empatia) i assagen perquè en el futur puguin comportar-se com adults amb total naturalitat.

¿NINES PER ELLS?

Molts pares es preocupen en observar que el seu fill home juga amb nines, com si això posés en dubte la seva masculinitat. No obstant això, aquest perill no existeix.

Les nines són joguines simbòliques i que els nens juguin amb elles només denota que imiten els pares, cosa que els diverteix i els serveix per fomentar sentiments de tendresa, cura i protecció.

Una altra particularitat del joc d'imitació dels nens que sol sorprendre els pares és la facilitat amb què canvien de papers: la mare fa del pare, aquest de professora, el germà d'avi ...

Això s'explica perquè són molt impulsius (quan els ve de gust fer de pare, ho fan, no esperen que els arribi el torn) i perquè es cansen de seguida de representar el mateix paper i intercanviant cada pocs minuts, tots s'ho passen millor.

QUÉ CURIÓS!

Sent tan petits, els nens no tenen necessitat de representar papers corresponents al seu sexe.

En jugar junts tant els nens com les nenes es disputen el paper de "mare". Això és una cosa completament normal. Passa així perquè la mare sol exercir la tasca central en la vida domèstica, la més visible per als petits, i per això sol gaudir de més popularitat que el pare.

Joc: La màquina d'escriure

Els nens s’han de col·locar en fila, en rotllana o com es vulgui però que quedin uns rere els altres. Han de posar-se així per a poder tocar-se els uns als altres l’esquena. Posem una cançó o el vídeo que a continuació adjuntaré. Els nens han de fer com si l’esquena del company del davant fos una màquina d’escriure: teclegen amb els seus ditets i quan sona el “clin” li mouen el cabell si el tenen llarg o la bufanda.

Treballar la paciència amb els nens

1. Contar contes i treballar amb ells.

Conte: Hi havia una vegada, una aranyeta que teixia la seva tela amb molta paciència. Teixia i teixia per a poder crear una trampa on atrapar els insectes. Si no fos tan pacient al teixir, la teranyina no quedaria tan ben feta no n’atraparia cap i, per tant, l’aranyeta no podria menjar i tindria molta gana.

Explicar la conclusió: Has vist l’important que és tenir paciència per a l’aranyeta? Doncs amb nosaltres passa més o menys així. Si no tinguéssim paciència per a creuar els carrers, podria atropellar-nos un cotxe; si els conductors no esperessin mentre la llum del semàfor és vermella, els cotxes xocarien i la gent que hagués dins d’ells es faria molt de mal.

Preguntar al nen per a veure si ha entès el que se li ha explicat: Què creus que li passaria a l’aranyeta si no tingués paciència per a teixir la teranyina?

Pintar un dibuix sobre el conte: Per a pintar bé, s’ha de tenir molta paciència. Digues al nen que tracti de pintar sense sortir-te de les línies.

2. Fer jocs:

Pica-paret: Un dels nens de la classe es posa de cara a una paret. La resta de nens es col·loquen a una certa distancia d’aquest que s’ha posat enfront de la paret, per exemple, a cinc metres. El nen que ha quedat sol, ha de picar amb la mà a la paret mentre diu “un, dos, tres, pica-paret” i donar-se la volta per a mirar als seus companys. El altres nens han de córrer mentre el seu company no els mira per a arribar on ell és i tocar-li l’esquena. Quan el nen es gira a mirar-los, els altres s’han de quedar completament quiets. El nen que agafi movent-se ha de tornar al punt de sortida, però continua jugant. L’acció es repeteix fins que un dels nens li toca l’esquena, llavors tots corren per a que no els agafi. El nen al que agafi passarà a ser qui piqui la paret.

3. Construir coses que es trigui temps en acabar:

Escull un projecte que els nens vagin a gaudir i en el que ells vulguin participar voluntàriament. Un projecte on pugis desafiar els seus límits. Feu-lo en conjunt, sempre supervisant: pot ser un tren de joguina, un trencaclosques, una caseta per a ocells, etc. Recalca’ls la importància de terminar el projecte. Ajuda’ls a treballar amb la seva impaciència i a que no es donin per vençuts fins que el terminin. Quan hàgiu terminat, parla-li del que s’ha necessitat per a completar la tasca i de com us heu ajudat mútuament. Que heu tingut que treballar pacientment per a poder gaudir de la diversió i el sentiment de satisfacció final. I el més important: deixa que jugui amb la vostre construcció, tot i que la faci mal bé. El fet d'explorar també forma part del joc.

Joc: Siguem animals

Títol: Siguem animals

Desenvolupament:

Els nens s’han de col·locar en rotllana. El professor es col·loca al centre i diu el nom d’un animal, que els petits han d’interpretar amb mímica. Per tant, els alumnes han d’imitar l’animal que es nombri només amb els gestos i el seu cos. El nostre professor, el Pauli, ens va dir que féssim de girafa, gatet, cuca i cigne.