Any
|
Autor
|
Teoria. Aspectes més
rellevants
|
1795
|
F.V.Schiller
|
Teoria
de la potència supèrflua. El joc permet disminuir l’energia que no ha consumit
el cos per satisfer les necessitats biològiques bàsiques.
|
1885
|
H. Spencer
|
Teoria
de l’energia sobrera. El joc és el resultat d’un excés d’energia acumulada.
L’única diferència entre el joc i l’activitat estètica és que en el primer es
manifesten les aptituds inferiors i en la segona, les superiors.
|
1883
|
M. Lazarus
|
Teoria
de la relaxació. El joc no produeix despesa d’energia sinó a l’inrevés, és un sistema
per relaxar els individus i recuperar energia en un moment d’abatiment o
cansament.
|
1846-1924
|
S. Hall
|
Teoria
de la recapitulació. Les persones rememoren o reprodueixen mitjançant el
joc tasques de la vida dels seus avantpassats.
|
1898-1901
|
K. Gross
|
Teoria
de l’exercici preparatori o preexercici. El joc és una activitat que
serveix per practicar o entrenar aquelles habilitats que més tard seran útils
a la vida adulta.
|
1873-1940
|
E. Claperède
|
Teoria
de la ficció. La clau del joc és el component de ficció, la manera de definir la
relació del subjecte amb la realitat.
|
1856-1939
|
S. Freud
|
El joc és
l’expressió de sentiments inconscients. Compleix la funció d’expressar
sentiments reprimits. Catarsi: els infants repeteixen les experiències que
els han impressionat desagradablement i, gràcies a la repetició, arriben a
dominar els esdeveniments que per a ells van ser traumàtics.
|
1896-1980
|
J. Piaget
|
Teoria
del desenvolupament. L’infant necessita jugar perquè és l’única manera que
té de poder interaccionar amb la realitat que el desborda. Divideix el
desenvolupament intel·lectual en: sensoriomotriu, preoperacional, operacional
concret i operacional formal.
|
1986-1934
|
L. Vygotski
|
La “zona
de desenvolupament pròxim” (ZDP), és la distància que l’infant ha de recórrer
entre el
que sap i el que pot aprendre.
Vygotski
considera que el joc constitueix el motor del desenvolupament.
|
- Piaget va descriure el desenvolupament intel·lectual i el va dividir en quatre estadis:
A partir de
|
Estadi de
desenvolupament
|
Tipus de jocs
|
0-2 anys
|
Sensoriomotriu
|
Funcional / construcció
|
2-6 anys
|
Preoperacional
|
Simbòlic / construcció
|
6-12 anys
|
Operacional concret
|
Reglat / construcció
|
>12 anys
|
Operacional formal
|
Reglat / construcció
|
- Vygotski afirma que: l'infant observa l'activitat de les persones adultes que l'envolten, la imita i la transforma en joc, i és en el joc on adquireix les relacions socials fonamentals.
No hay comentarios:
Publicar un comentario