Treballar la paciència amb els nens

1. Contar contes i treballar amb ells.

Conte: Hi havia una vegada, una aranyeta que teixia la seva tela amb molta paciència. Teixia i teixia per a poder crear una trampa on atrapar els insectes. Si no fos tan pacient al teixir, la teranyina no quedaria tan ben feta no n’atraparia cap i, per tant, l’aranyeta no podria menjar i tindria molta gana.

Explicar la conclusió: Has vist l’important que és tenir paciència per a l’aranyeta? Doncs amb nosaltres passa més o menys així. Si no tinguéssim paciència per a creuar els carrers, podria atropellar-nos un cotxe; si els conductors no esperessin mentre la llum del semàfor és vermella, els cotxes xocarien i la gent que hagués dins d’ells es faria molt de mal.

Preguntar al nen per a veure si ha entès el que se li ha explicat: Què creus que li passaria a l’aranyeta si no tingués paciència per a teixir la teranyina?

Pintar un dibuix sobre el conte: Per a pintar bé, s’ha de tenir molta paciència. Digues al nen que tracti de pintar sense sortir-te de les línies.

2. Fer jocs:

Pica-paret: Un dels nens de la classe es posa de cara a una paret. La resta de nens es col·loquen a una certa distancia d’aquest que s’ha posat enfront de la paret, per exemple, a cinc metres. El nen que ha quedat sol, ha de picar amb la mà a la paret mentre diu “un, dos, tres, pica-paret” i donar-se la volta per a mirar als seus companys. El altres nens han de córrer mentre el seu company no els mira per a arribar on ell és i tocar-li l’esquena. Quan el nen es gira a mirar-los, els altres s’han de quedar completament quiets. El nen que agafi movent-se ha de tornar al punt de sortida, però continua jugant. L’acció es repeteix fins que un dels nens li toca l’esquena, llavors tots corren per a que no els agafi. El nen al que agafi passarà a ser qui piqui la paret.

3. Construir coses que es trigui temps en acabar:

Escull un projecte que els nens vagin a gaudir i en el que ells vulguin participar voluntàriament. Un projecte on pugis desafiar els seus límits. Feu-lo en conjunt, sempre supervisant: pot ser un tren de joguina, un trencaclosques, una caseta per a ocells, etc. Recalca’ls la importància de terminar el projecte. Ajuda’ls a treballar amb la seva impaciència i a que no es donin per vençuts fins que el terminin. Quan hàgiu terminat, parla-li del que s’ha necessitat per a completar la tasca i de com us heu ajudat mútuament. Que heu tingut que treballar pacientment per a poder gaudir de la diversió i el sentiment de satisfacció final. I el més important: deixa que jugui amb la vostre construcció, tot i que la faci mal bé. El fet d'explorar també forma part del joc.