Una ciutat per als nens, de Francesco Tonucci

El diari Ara va publicar una entrevista el passat diumenge, 8 de novembre, a Francesco Tonucci. A continuació expondré els punts que més em van sobtar o que trobo més destacables:

1. Una ciutat adaptada a les necessitats dels nens és millor per a tothom
2. El 22 d'octubre del 2015, va inaugurar un congrés d'educació a Madrid sobre els drets dels infants.
3. És inacceptable que l'escola d'avuí dia s'assembli tant a la que Tonucci va anar fa setanta anys.
4. Experiències com conèixer el barri, sortir de l'escola i trobar artesans, convidar persones a l'escola, s'estan perdent.
5. S'ha acabat l'aliança familia-escola.
6. A Itàlia és normal que un nen arribi a casa amb una mala nota i el pare li digui que no es preocupi, que l'endemà l'hi arreglarà amb una amenaça a l'escola.
7. L'escola ha perdut la capacitat per dialogar.
8. Els mestres no surten de l'escola; anem enrere: tornem al llibre de text i a un programa.
9. Les escoles confien massa en les lleis.
10. L'únic que pot canviar l'escola és el mestre, d'aixó n'està segur.
11. S'ha perdut l'oportunitat de pensar com s'ha de formar un mestre capaç
12. És possible que els professors d'ara expliquin coses dels llibres de Tonucci, però aixó no canvia res si el mètode és el mateix.
13. A la formació, els professors no aprenen res útil per a ensenyar. La teoria no val en els moments crítics, sino l'espontaneïtat.
14. El lema "escoltar i deixar": Escoltar allò que els nens volen dir-nos i deixar-los fer i viure experiències.
15. El control excessiu no els deixa cap esquerda per poder desenvolupar la seva autonomia: els obliga a dir mentides.
16. Tonucci pensa que diu coses de sentit comú que no mereixen un aplaudiment, que si causa tant d'impacte és perquè encara estem molt malament.
17. Els nens continuen passant gana, morint per malalties banals com diarrees o xarampió. Segueix l'analfabetisme.
18. Article 12: L'infant té dret, així que tingui un judici propi, a expressar la seva opinió en tot el que l'afecta i a veure com aquesta opinió és atesa.
19. Article 31: L'infant té dret al descans, al lleure, al joc i la participació en activitats culturals i artístiques.
20. Els anys més importants de la vida són els primers. Els grans aprenentatges, com el temps i l'espai, es donden en aquesta etapa.
21. Avuí es tenen pocs fills perquè s'ha perdut la percepció que ser pares és un privilegi.
22. Als primers mesos es creen els fonaments, poc a poc, però com no es veuen no hi pensem.
23. Els primers tres o quatre anys, l'activitat fonamental dels nens és el joc uncional.
24. L'agradaria que tots els nens poguessin jugar amb els seus veïns a la porteria, sense queixes ni perills.
25. No als cartells de prohibició, s'ha de fer als alcaldes responsables.
26. No al tancament dels nens en espais vigilats on guardar-los literalment.

L'entrevista sensera la podeu trobar a la web del diari Ara