sábado, 21 de noviembre de 2015
Marcos Bajo visita la nostre acadèmia!
A continuació us deixo amb el link de Gavà Televisió on podeu veure el reportatge de la visita de Marcos Bajo a l'Acadèmia Núria: http://www.gavatv.cat/
Canción: Los derechos del niño
Azul, verde o rojo
no importa el color
ni el idioma, raza o religión.
Da igual de donde vienes,
da igual a donde vas.
Si vives en el campo
o en la gran ciudad
Nacemos libres
nacemos iguales
tenemos derechos,
universales.
Nacemos libres
nacemos iguales
los mismos derechos,
somos responsables.
Derecho a la escuela,
a la educación.
Derecho a la salud,
a la protección.
Derecho a opinar
y a participar,
unos y otros
con libertad
Nacemos libres
nacemos iguales
tenemos derechos,
universales.
Nacemos libres
nacemos iguales
los mismos derechos,
somos responsables.
Libreeeesss
Igualeeeess
Derechoooosss universales
Libreeeeess
Igualeeeeess
LIBREEEEEESSS...!!
Joguines bèl·liques: si o no?
Joguines bèl·liques: si o no?
Fa uns mesos, quan seleccionàvem joguines per a la següent temporada de primavera-estiu, va sorgir un interessant debat entre nosaltres: Joguines bèl·liques: si o no?
Des del començament havíem tingut molt clara la resposta: “aquest tipus de joguines no podien entrar a la nostra botiga”. Però al observar a les nenes i als nens dels nostres tallers ens van començar a aparèixer dubtes i ens vam adonar que no totes ho teníem tan clar. Així que vam decidir donar una oportunitat a les espases, escuts i arcs de fusta. Vam tenir una bona sorpresa!: Són top vendes! Com és? Per què?
Som dones, i el sisè sentit el tenim per a quelcom, així que vam decidir investigar una mica més sobre aquest tipus de joguines. Intentant fugir d’idees preestablertes i prejudicis culturals. Els pares que ens segueixen comparteixen la nostra filosofia, els nostres valors, i si compraven espases i escuts és perquè hi ha alguna cosa més del que veiem a primera vista.
La definició és clara, entenem per joguina bèl·lica aquella que s’usa per representar escenes bèl·liques, lluites amb armes.
La controvèrsia era evident: uns pensen que les joguines bèl·liques inciten als nens a la violència; mentre d’altres creuen que aquest tipus de joguina permeten als nens descarregar l’agressivitat generada per diverses raons externes al joc.
I, a part de tot això, hi ha els nens. No podem oblidar que tenen la necessitat de jugar simbòlicament a ser més forts i poderosos, de ser capaços de defensar-se i protegir-se. Jugar amb espases els dóna la possibilitat d’exaltar aquestes conductes i, desgraciadament, de representar una agressivitat que cada cop està més present en la nostra societat. Però una cosa és aquesta expressió de la realitat i una altra molt diferent és que s’indueixi als nens i a les nenes a la violència al oferir-los aquest tipus de joguines.
Creiem que és important reconèixer que els nens i les nenes tenen la necessitat de jugar amb espases i pistoles, i que, per tant, no els hi podem negar. I que és més important encara, el com els pares i/o educadors tenim que transmetre’ls que ni les guerres ni les baralles són bones.
Així que hem decidit que continuarem tenint aquest tipus de joguines, sota la ferma convicció de que la transmissió de valors més important és la que arriba a través dels adults de referencia. I que jugar a ser el Rei Artur, amb espasa o sense ella, no convertirà a agressiu a cap nena ni a cap nen.
Font: El bagul dels jocs
martes, 17 de noviembre de 2015
Niños y niñas soldado
Según los Principios de Ciudad del Cabo (1997), un “niño soldado” es toda persona menor de 18 años de edad que forma parte de cualquier fuerza armada regular o irregular en la capacidad que sea, lo que comprende, entre otros, cocineros, porteadores, mensajeros o cualquiera que acompañe a dichos grupos, salvo los familiares. La definición incluye a las niñas reclutadas con fines sexuales y para matrimonios forzados. Por consiguiente, no se refiere sólo a un niño o niña que lleva o ha llevado armas, sino también a los que prestan servicios de otro tipo para los grupos armados, aunque no participen directamente en el combate.
El reclutamiento de niños en conflictos armados es una práctica antigua. De hecho, la palabra “infantería” viene del latín “infans” (niño). El uso de menores de edad para la guerra parece ser más la regla que la excepción y cada nuevo conflicto supone un riesgo directo para la infancia. La mayoría de los conflictos que han finalizado recientemente han involucrado de manera masiva a la infancia: Liberia, Sierra Leona, Angola, Uganda, Afganistán y El Salvador, por ejemplo.
Podréis encontrar más información acerca de los niños soldado en la página web de UNICEF
El reclutamiento de niños en conflictos armados es una práctica antigua. De hecho, la palabra “infantería” viene del latín “infans” (niño). El uso de menores de edad para la guerra parece ser más la regla que la excepción y cada nuevo conflicto supone un riesgo directo para la infancia. La mayoría de los conflictos que han finalizado recientemente han involucrado de manera masiva a la infancia: Liberia, Sierra Leona, Angola, Uganda, Afganistán y El Salvador, por ejemplo.
Podréis encontrar más información acerca de los niños soldado en la página web de UNICEF
Teo
És un personatge de llibres infantils creat el 1977 a Barcelona per Violeta Denou, pseudònim d'un grup de il·lustradors: Asunción Esteban, Carlota Goyta i Anna Vidal. Teo va aconseguir fama internacional, té publicats més de 150 títols que han estat traduïts a més de 15 idiomes. Com a conseqüència d'aquest triomf ha rebut diversos premis internacionals de literatura infantil. El 1996, els estudis BRB internacional van fer una adaptació per a la televisió de les aventures d'aquest cèlebre personatge. ,Teo va complir el seu 30 aniversari, sent un dels personatges més estimats pels nens. Al llarg d'aquests anys Teo ha format part de la vida dels més petits molt infantils ajudant-los en el seu creixement i aprenentatge, des dels primers mesos de vida fins als 7 anys d'edat.
Blog d'educació preescolar
És un blog creat per Jordana Amarantha, Jaime Cruz i Sacbéh Vázquez on els educadors i educadores d'infantil, o com jo, que estudiem per arribar a ser-ho, podem trobar molts recursos útils a l'hora de preparar activitats i jocs per als nens. També inclou articles molt interessants, un chat on poder posar-se en contacte amb les tres persones esmentades anteriorment i que porten el blog. Per últim, ens dona l'oportunitat de conèixer els cursos, tallers i congresos que creen o dels que en formen part i ofereixen revistes gratuites.
Link: http://educpreescolar.blogspot.com.es/
L'efecte Pigmalió
L'efecte Pigmalió, en psicologia i pedagogia, és un dels successos que descriu com la creença que té una persona pot influir en el rendiment d'una altra persona.
Segons la Wikipedia, l'efecte Pigmalió es pot identificar de les següents maneres:
A l'escola
En el àmbit escolar Rosenthal i Jacobson estudien l'efecte Pigmalió des de la perspectiva de la teoria de la profecia autorealitzada.
Aquesta teoria l'entenem com un dels factors que influeixen en la motivació dels alumnes a l'aula. Aparentment sembla que és un efecte màgic, però no ho és, el que passa és que els professors formulen expectatives sobre el comportament a classe de diferents alumnes i els tracten de forma diferent d'acord amb aquestes expectatives. És possible que als alumnes que ells consideren més capacitats els donin més i majors estímuls, més temps per a les seves respostes, etc.
Aquests alumnes, en ser tractats d'una manera diferent, responen de manera diferent, confirmant així les expectatives dels professors i proporcionant les respostes encertades amb més freqüència. Si això es fa d'una manera continuada al llarg de diversos mesos, aconseguiran millors resultats escolars i millors qualificacions en els exàmens.
A casa
"És molt tímid", "és dolent i mai fa cas", "no s'entera de rès", etc. A vegades no sóm conscients de que jutgem i etiquetem als infants desde molt petits, condicionant així el seu comportament.
Tal i com ens expliquen en el article de ABC.es Familia, solem oblidar que una persona desenvolupa el seu autoconcepte en funció de les expectatives que dipositen sobre nosaltres les persones de referència al nostre entorn, és a dir, un nen va formant el concepte que té de si mateix a partir de les valoracions que rep dels seus pares, dels seus avis, dels seus tiets, dels seus mestres...
I si bé de petit no el consideren capaç de fer determinada cosa, molt probablement acabi sent incapaç de fer-la. I no perquè no tingui capacitat o habilitats suficients, sinó perquè el seu entorn més proper li està transmetent aquest missatge, que difícilment li convidarà si més no a intentar-ho, a provar sort ... Es sentirà menys capaç que ells i pensarà que no pot fer-ho, que no té capacitat suficient ... i per tant, serà pitjor.
En definitiva, hem de tenir en compte que la capacitat autopercebuda tant l'infant com l'adolescent es modela en gran mesura en funció del «feedback» (resposta) que li proporcionem. «El que diguem sobre les seves capacitats i habilitats influirà directament sobre el que es consideri capaç de fer. Per això hem de motivar i elogiar les seves capacitats. Si el nen se sent capaç de fer alguna cosa, i més si sent interès per aconseguir-ho, actuarà de forma motivada i serà probable que assoleixi les seves metes.
Segons la Wikipedia, l'efecte Pigmalió es pot identificar de les següents maneres:
- Succés pel qual una persona aconsegueix el que es proposava prèviament a causa de la creença que pot aconseguir-ho.
- "Les expectatives i previsions dels professors sobre la forma en que d'alguna manera es conduirien els alumnes, determinen precisament les conductes que els professors esperaven." (Rosenthal i Jacobson).
- Una profecia autocomplerta és una expectativa que incita a les persones a actuar en formes que fan que l'expectativa es torni certa.
En el àmbit escolar Rosenthal i Jacobson estudien l'efecte Pigmalió des de la perspectiva de la teoria de la profecia autorealitzada.
Aquesta teoria l'entenem com un dels factors que influeixen en la motivació dels alumnes a l'aula. Aparentment sembla que és un efecte màgic, però no ho és, el que passa és que els professors formulen expectatives sobre el comportament a classe de diferents alumnes i els tracten de forma diferent d'acord amb aquestes expectatives. És possible que als alumnes que ells consideren més capacitats els donin més i majors estímuls, més temps per a les seves respostes, etc.
Aquests alumnes, en ser tractats d'una manera diferent, responen de manera diferent, confirmant així les expectatives dels professors i proporcionant les respostes encertades amb més freqüència. Si això es fa d'una manera continuada al llarg de diversos mesos, aconseguiran millors resultats escolars i millors qualificacions en els exàmens.
A casa
"És molt tímid", "és dolent i mai fa cas", "no s'entera de rès", etc. A vegades no sóm conscients de que jutgem i etiquetem als infants desde molt petits, condicionant així el seu comportament.
Tal i com ens expliquen en el article de ABC.es Familia, solem oblidar que una persona desenvolupa el seu autoconcepte en funció de les expectatives que dipositen sobre nosaltres les persones de referència al nostre entorn, és a dir, un nen va formant el concepte que té de si mateix a partir de les valoracions que rep dels seus pares, dels seus avis, dels seus tiets, dels seus mestres...
I si bé de petit no el consideren capaç de fer determinada cosa, molt probablement acabi sent incapaç de fer-la. I no perquè no tingui capacitat o habilitats suficients, sinó perquè el seu entorn més proper li està transmetent aquest missatge, que difícilment li convidarà si més no a intentar-ho, a provar sort ... Es sentirà menys capaç que ells i pensarà que no pot fer-ho, que no té capacitat suficient ... i per tant, serà pitjor.
En definitiva, hem de tenir en compte que la capacitat autopercebuda tant l'infant com l'adolescent es modela en gran mesura en funció del «feedback» (resposta) que li proporcionem. «El que diguem sobre les seves capacitats i habilitats influirà directament sobre el que es consideri capaç de fer. Per això hem de motivar i elogiar les seves capacitats. Si el nen se sent capaç de fer alguna cosa, i més si sent interès per aconseguir-ho, actuarà de forma motivada i serà probable que assoleixi les seves metes.
Font: Com aprendre a aprendre
Els periodes sensibles, per Maria Montessori
Gràcies a l'observació del comportament dels infants, la doctora Montessori va veure que durant el desenvolupament, les persones tenim uns períodes sensibles.
Aquests períodes de sensibilitat es caracteritzen per una fascinació intensa per aprendre una habilitat o característica particular (per exemple: pujar i baixar escales, ordenar coses, comptar, llegir, entre altres activitats).
Per a qualsevol nen, és més senzill i fàcil aprendre una cosa durant el període sensible corresponent, que en qualsevol altra etapa de la seva vida.
En aquests períodes el nen mostra un gran interès per una habilitat en concret, i la perfeccciona mitjançant la repetició. Un cop passat el període sensible per a una certa habilitat, és molt més difícil que es produeixi l'aprenentatge de manera natural i espontània, encara que tampoc és impossible. Un exemple molt clar: d'adults podem aprendre una llengua però ens costa molt més treball que a un nen de 0 a 6 anys i mai arribem a prefeccionarla totalment.
A continuació, oferim una làmina d'alguns dels períodes sensibles. Tenir identificats aquests períodes ens ajudarà a oferir als infants activitats que a més d'ajudar-los a aprendre, els diverteixi.
Aquests períodes de sensibilitat es caracteritzen per una fascinació intensa per aprendre una habilitat o característica particular (per exemple: pujar i baixar escales, ordenar coses, comptar, llegir, entre altres activitats).
Per a qualsevol nen, és més senzill i fàcil aprendre una cosa durant el període sensible corresponent, que en qualsevol altra etapa de la seva vida.
En aquests períodes el nen mostra un gran interès per una habilitat en concret, i la perfeccciona mitjançant la repetició. Un cop passat el període sensible per a una certa habilitat, és molt més difícil que es produeixi l'aprenentatge de manera natural i espontània, encara que tampoc és impossible. Un exemple molt clar: d'adults podem aprendre una llengua però ens costa molt més treball que a un nen de 0 a 6 anys i mai arribem a prefeccionarla totalment.
A continuació, oferim una làmina d'alguns dels períodes sensibles. Tenir identificats aquests períodes ens ajudarà a oferir als infants activitats que a més d'ajudar-los a aprendre, els diverteixi.
Font: Com aprendre a aprendre
La teoría de las Inteligencias Múltiples
La teoría de las inteligencias múltiples es un modelo propuesto en un libro de 1988 por Howard
Gardner, psicólogo e investigador centrado en el campo de la educación además de profesor de la universidad de Harvard (donde estudió) y poseedor de un Premio Príncipe de Asturias, en el que la inteligencia no es vista como algo unitario que agrupa diferentes capacidades específicas con distinto nivel de generalidad, sino como un conjunto de inteligencias múltiples, distintas y semi-independientes. Gardner define la inteligencia como «Un potencial biopsicológico para procesar información que se puede activar en un marco cultural para resolver problemas o crear productos que tienen valor para una o más culturas».
Gardner afirma que los test de inteligencia solo miden la inteligencia lógico-matemática y lingüística. Señala que es importante realizar nuevos test que sean capaces de evaluar la inteligencia de una forma más justa. Mientras que las pruebas tradicionales de lápiz y papel favorecen las habilidades lógicas y lingüísticas, Gardner propone que se deben hacer nuevas pruebas que diferencien diferentes modalidades de pensamiento.
Gardner cree que el propósito de la escuela “debería de ser desarrollar todas las inteligencias y ayudar a las personas a alcanzar metas que sean apropiadas para su inteligencia (la cual tengan más desarrollada). Las personas que son ayudadas para hacer esto, el cree que van a ser más comprometidas y competentes, por lo tanto, más inclinadas a servir a la sociedad de una manera constructiva.”
La teoría de Gardner argumenta que los estudiantes tendrán una mejor educación si se tiene una visión más amplia de ésta, en donde los profesores usen diferentes metodologías, ejercicios y actividades que lleguen a todos los estudiantes, no sólo a aquellos que tienen éxito en la inteligencia lingüística y matemática, sino a todos los alumnos. Esta teoría desafía a los docentes a encontrar formas que funcionen para los diferentes estudiantes a aprender el tema que se imparte, como podría ser por medio de actividades didácticas (obras de teatro, crear programas de radio o televisión, hacer carteles, tomar fotografías, diseñar, crear coreografías, escribir poemas, pintar entre otros métodos).
A raíz de su teoría, muchos han sido los precursores de esta e incluso la han ampliado. A continuación dejo una tabla donde se detalla todos los tipos de inteligencia que podrían existir, quienes fueron sus precursores o referentes, la naturaleza a la que hacen referencia cada una de esas inteligencias y el propósito de vida que conllevan.
También podemos ver el siguiente vídeo, donde la pedagoga M. Montserrat Del Pozo nos explica cuáles son aquellas inteligencias en las que ella cree, las define y ejemplifica:
Gardner, psicólogo e investigador centrado en el campo de la educación además de profesor de la universidad de Harvard (donde estudió) y poseedor de un Premio Príncipe de Asturias, en el que la inteligencia no es vista como algo unitario que agrupa diferentes capacidades específicas con distinto nivel de generalidad, sino como un conjunto de inteligencias múltiples, distintas y semi-independientes. Gardner define la inteligencia como «Un potencial biopsicológico para procesar información que se puede activar en un marco cultural para resolver problemas o crear productos que tienen valor para una o más culturas».Gardner afirma que los test de inteligencia solo miden la inteligencia lógico-matemática y lingüística. Señala que es importante realizar nuevos test que sean capaces de evaluar la inteligencia de una forma más justa. Mientras que las pruebas tradicionales de lápiz y papel favorecen las habilidades lógicas y lingüísticas, Gardner propone que se deben hacer nuevas pruebas que diferencien diferentes modalidades de pensamiento.
Gardner cree que el propósito de la escuela “debería de ser desarrollar todas las inteligencias y ayudar a las personas a alcanzar metas que sean apropiadas para su inteligencia (la cual tengan más desarrollada). Las personas que son ayudadas para hacer esto, el cree que van a ser más comprometidas y competentes, por lo tanto, más inclinadas a servir a la sociedad de una manera constructiva.”
La teoría de Gardner argumenta que los estudiantes tendrán una mejor educación si se tiene una visión más amplia de ésta, en donde los profesores usen diferentes metodologías, ejercicios y actividades que lleguen a todos los estudiantes, no sólo a aquellos que tienen éxito en la inteligencia lingüística y matemática, sino a todos los alumnos. Esta teoría desafía a los docentes a encontrar formas que funcionen para los diferentes estudiantes a aprender el tema que se imparte, como podría ser por medio de actividades didácticas (obras de teatro, crear programas de radio o televisión, hacer carteles, tomar fotografías, diseñar, crear coreografías, escribir poemas, pintar entre otros métodos).
A raíz de su teoría, muchos han sido los precursores de esta e incluso la han ampliado. A continuación dejo una tabla donde se detalla todos los tipos de inteligencia que podrían existir, quienes fueron sus precursores o referentes, la naturaleza a la que hacen referencia cada una de esas inteligencias y el propósito de vida que conllevan.
Inteligencias
|
Referencias
|
De
naturaleza
|
Propósito
de vida
|
I.
Lingüística o verbal lingüística
|
Inteligencias Múltiples de Gradner y
Armstrong
|
Cognitiva
|
Comunicadores
|
I.
Lógica-matemática
|
“
|
Cognitiva
|
Científicos
|
I.
Espacial
|
“
|
Espacial, artística y estética
|
Armonizadores con el arte, apertura de
conciencia
|
I.
Corporal-kinestésica
|
“
|
Corporal
|
Sanadores físicos y espirituales a
través de la fluidez del cuerpo
|
I.
Musical
|
“
|
Musical
|
Armonizadores con los sonidos, apertura
de conciencia
|
I.
Interpersonal
|
“
|
Psicología, social y multicultural
|
Líderes sociales
|
I.
Intra-personal
|
“
|
Psicología y estética
|
Psicólogos, sanadores
|
I.
Naturista
|
“
|
Ecología
|
Ecologistas, biólogos
|
I.
Trascendente o espiritual
|
“
|
Espiritual
|
Psicólogos transpersonales
|
I.
Energética o intuitiva
|
Shichida – Asiri – Pegagooogía 3.000
|
Psíquica
|
Psicólogos transpersonales,
multidimensionales, terapeutas
|
I.
Emocional
|
Daniel Goleman
|
Afectiva
|
Terapeutas de las emociones
|
I.
Práctica
|
Paulo Freire – Pegagooogía 3.000 –
William Kilpatrick
|
Práctica y productiva
|
Constructores de nuevos sistemas y de
la nueva humanidad en su nivel físico
|
I.
Co-creadora
|
Walter Maverino Unipaz – Pedagooogía
3.000
|
Multidimensional. Síntesis de las
anteriores.
|
Co-creadores de un mundo nuevo
|
También podemos ver el siguiente vídeo, donde la pedagoga M. Montserrat Del Pozo nos explica cuáles son aquellas inteligencias en las que ella cree, las define y ejemplifica:
lunes, 16 de noviembre de 2015
Maria Montessori
Maria Montessori (Chiaravalle, Ancona, Itàlia, 31 d'agost de 1870 - Noordwijk, Holanda, 6 de maig de 1952) fou unapedagoga, científica, metgessa, psiquiatra i filòsofa, i una devota catòlica, feminista i humanista italiana.
És la impulsora del conegut mètode Montessori, implantat arreu del món. A través d’aquest sistema, s’ofereix als petits un espai adaptat on poden viure tot el dia vigilats per una institutriu. Els pares poden entrar al centre i controlar l’activitat que realitza el seu fill, sempre que no interrompin el bon funcionament del mètode.
Tot i l’èxit d’aquest, no deixa de treballar per millorar-ne la seva implantació. Realitza conferències i cursos de formació per les principals ciutats d’Europa, Amèrica i Àsia.
Als 26 anys, Montessori es converteix en la primera dona italiana que aconsegueix el certificat de metgessa. També ingressa a la Universitat de Roma com a assistenta en la clínica psiquiàtrica. Tot i haver rebut una primera formació com a metgessa, amb el pas dels anys la seva activitat es va aproximant a la branca de la pedagogia.
Tot i l’èxit d’aquest, no deixa de treballar per millorar-ne la seva implantació. Realitza conferències i cursos de formació per les principals ciutats d’Europa, Amèrica i Àsia.
Als 26 anys, Montessori es converteix en la primera dona italiana que aconsegueix el certificat de metgessa. També ingressa a la Universitat de Roma com a assistenta en la clínica psiquiàtrica. Tot i haver rebut una primera formació com a metgessa, amb el pas dels anys la seva activitat es va aproximant a la branca de la pedagogia.
Font: Viquipèdia
A continuació, podeu veure la pel·lícula basada en la seva vida: Una vida dedicada a los niños
No se trata de combatir el terrorismo con violencia, sino con palabras
Esta semana ha sido trágica para todos, no sólo para aquellos que murieron víctimas del terrorismo en París, sino también para sus familiares y amigos... y para toda la humanidad. El luto y el dolor se extiende como la espuma, arrollando a todas aquellas personas que todavía confían en la paz y en un mundo mejor.
Pero no sólo estamos tan sombríos a causa del atentado en París, sino por todo aquello que llevó a que sucediera, lo que desencadenó y lo que tiene pinta de que va a seguir pasando mientras se siga dando más importancia a una bala que a la palabra.
Hoy, las alumnas de la Academia Núria de Gavá, conmemoramos con nuestro acto de presencia, pancartas de paz hechas con nuestras manos y discursos llenos de buenos deseos y esperanzas, el recuerdo de todas aquellas personas víctimas del terrorismo, tanto las que murieron como las heridas y todo el entorno que ha sido afectado.
"La voz tiene poder, la gente escucha cuando hablamos. No se trata de combatir el terrorismo con violencia, sino con palabras"
Malala Yousafzai
A continuación dejo dos links donde podéis encontrar el reportaje sobre este momento: http://www.gavatv.cat/ y http://www.gavatv.cat/minut-de-silenci-per-paris
Vídeo: Els nens segons Frato
Aquí deixo el vídeo on cobren vida els dibuixos de Francesco Tonucci, avuí l'hem vist a classe gràcies a la nostra companya Silvia. La veritat que ha sigut sorprenent poder veure els dibuixos treballats a classe en moviment.
Visita al museo de las ILUSIONES
Fuimos siguiendo el camino laberíntico observando las pinturas que decoraban ambos lados de la pared e incluso el suelo. Nos fuimos haciendo fotos a medida que avanzábamos y, una vez terminado el recorrido, volvimos a recorrerlo una y otra vez para no perder detalle. Una vez visto todo y hechas las fotos que quisimos, recuperamos nuestras cosas de las taquillas y nos dirigimos de nuevo a nuevo hacia nuestras casas, haciendo primero una parada en Starbucks para merendar Sheila, Sonia, Blanca, Miriam y yo.
Me gustó poder comprobar en primera persona cómo estaban realizadas aquellas ilusiones ópticas de las que habíamos hablado en clase, sobretodo la Habitación de Ames.
Col·laborem amb l'associació del càncer de mama
El dia internacional contra el càncer de mama, les meves companyes i jo vam crear uns llacets que desprès vam vendre (demanant la voluntat), per a col·laborar amb l'aportament dels diners recaudats a l'associació contra el càncer de Gavà.
Recepta: Galetes de Halloween
- 125 gr de sucre glaç.
- 250gr de mantega a temperatura ambient.
- 500gr de farina.
- 5 cullerades soperes de llet.
- Sabors: o 1 culleradeta de postra d’essència. (vainilla, fruita, etc).
- O Xocolata: canviar 50 gr de farina per 50gr de xocolata pur en pols.
- Agafem un bol i batem la mantega amb un batedor de varilles fins que agafa un color més blanquinós.
- A continuació, afegim poc a poc el sucre glaç tamisat.
- Quan la barreja sigui homogènia, afegim de forma combinada una mica de farina tamisada i una cullerada de llet. Repetim el procés fins que no quedi farina i afegim la culleradeta d’essència.
- Estirem la massa sobre un paper especial per a forn i la fiquem a la nevera una hora com a mínim.
- Posem el forn a 180ºC i preparem una safata de forn amb paper vegetal.
- Traiem la massa de la nevera i la tallem amb diferents talla pastes de les formes que desitgem.
- Posem les figures a la safata i les fiquem al forn durant 10 minuts.
- Un cop cuites, les traiem i les deixem refredar a la safata durant 5 minuts. A continuació, posem les galetes a una reixa per a acabar de refredar-se.
ALTERNATIVES PER A TRASTORNS DE L’ALIMENTACIÓ.
Al·lèrgics a la lactosa: Substituir la llet de vaca per llet de soja o d’atmetlles i la mantega normal per margarina vegetal. Afegir 50 gr de farina.
Al·lèrgics al gluten: Substituir la farina de blat per farina d’arròs o de blat de moro. Vigilar els ingredients que composen l’essència.
Marcos Bajo y el proyecto Muévete!!! por los que no pueden
Marcos Bajo nació un 19 de noviembre de 1979 en Barcelona, en la maternidad del Vall d'Hebrón. Sus 5 primeros años los vivió en Viladecans, una acogedora población muy próxima a Barcelona.
Inició la EGB (Educación General Básica) en el Clot-Camp de l'Arpa, muy próximo a la Sagrada Familia y donde ha residido hasta la actualidad.
Recuerda una infancia feliz, en la que salía del cole y volaba correteando por las calles para estar un rato con su padre en su puesto al aire libre de venta de cupones de la ONCE a la puerta de una panaderia, disfrutaba ayudándole a venderlos.
Su padre, de joven, tuvo un accidente laboral al reventar un bidón de cola y saltarle a los ojos, y ahí le detectaron una patología visual llamada Retinosis Pigmentaria y de la cual prácticamente en aquel entonces no se sabia gran cosa.
Al igual que al resto de sus hermanos, 3 varones y una hembra, de los cuales Marcos es el menor, en una primera revisión oftalmológica a los 5 años, le detectaron que había heredado la retinosis pigmentaria.
Que es la Retinosis Pigmentaria?
La Retinosis se trata de una patología, de las que están consideradas como raras porque afectan a menos de 5 de cada 10000 personas, en el caso de la Retinosis afecta a 1 de cada 3700 personas, por lo tanto en la familia de Marcos rompen la media, de 4 hermanos la tienen los 4, afectando a masculino y femenino, lo cual lo hace una variedad aun más rara, heredado genéticamente por parte de padre.
Al igual que al resto de sus hermanos, 3 varones y una hembra, de los cuales Marcos es el menor, en una primera revisión oftalmológica a los 5 años, le detectaron que había heredado la retinosis pigmentaria.
Que es la Retinosis Pigmentaria?
La Retinosis se trata de una patología, de las que están consideradas como raras porque afectan a menos de 5 de cada 10000 personas, en el caso de la Retinosis afecta a 1 de cada 3700 personas, por lo tanto en la familia de Marcos rompen la media, de 4 hermanos la tienen los 4, afectando a masculino y femenino, lo cual lo hace una variedad aun más rara, heredado genéticamente por parte de padre.
Dicha patología afecta inicialmente a una reducción del campo visual, provocando una visión en forma de cañón de escopeta, este cañón de escopeta se va cerrando hasta el punto de producir una ceguera total, a esta sintomatología se le pueden añadir astigmatismo, miopía, cataratas prematuras o edema macular, lo cual impide que el pequeño ángulo del que se dispone sea de una agudeza visual total.
La evolución de la enfermedad en el tiempo es desconocida, en algunos individuos evoluciona de manera rápida, en otros casos lentamente, incluso estancándose temporalmente, pero lo que si es seguro a día de hoy es que nunca evoluciona para mejor.
En el caso de Marcos, su visión es algo inferior a una visión 5º centrales, por lo tanto una visión muy centralizada, así que lo que él hace es controlar el espacio por el que va a pasar con anterioridad, y deseando que en el momento de su paso nada se haya movido de sitio porque no lo visualizaría hasta que lo tenga justo delante. Eso en lugares con gran afluencia de gente es una labor prácticamente imposible, porque el movimiento continuo de las personas es imprevisible.
Por suerte, su visión frontal por ese pequeño cañón de escopeta es buena, a pesar de que esta viéndose deteriorada debido a la miopía, astigmatismo, y especialmente a la catarata prematura y al edema macular en su ojo izquierdo.
Marcos Bajo y el deporte adaptado.
Con 18 años decidió acompañar a su hermano mayor como espectador a una carrera de la ONCE en la que él corría, ese día fue el inició de su etapa como guía del grupo de montaña de la ONCE.
Con el tiempo decidió que si tenia que centralizar su visión en las piedras del camino no la podía desviar a las ramas y mucho menos a las marcas de las carreras, por lo tanto desde entonces y especialmente en carreras, donde los ritmos son elevados va guiado por uno de los fantásticos guías de la ONCE, los ojos que merecen el más sincero reconocimiento de todos aquellos corredores a los que guían, ya que sin ellos no llegarían donde les gustaría.
Actualmente y desde ya hace 7 años, Marcos Bajo es de manera voluntaria el responsable del GMAO (Grupo Montaña Amigos ONCE Cataluña) y de la sección de carreras por montaña de la FCEC (Federació Catalana d'Esports per a Cecs), un grupo que apoya las iniciativas solidarias y participa en ellas activamente.
Podéis encontrar más información y noticias actualizadas en el blog de Marcos Bajo, en el cual también se facilita información sobre el proyecto Muévete!!! por los que no pueden y más concretamente sobre la Vuelta Solidaria a Cataluña por las Enfermedades Raras o Minoritarias.
La evolución de la enfermedad en el tiempo es desconocida, en algunos individuos evoluciona de manera rápida, en otros casos lentamente, incluso estancándose temporalmente, pero lo que si es seguro a día de hoy es que nunca evoluciona para mejor.
En el caso de Marcos, su visión es algo inferior a una visión 5º centrales, por lo tanto una visión muy centralizada, así que lo que él hace es controlar el espacio por el que va a pasar con anterioridad, y deseando que en el momento de su paso nada se haya movido de sitio porque no lo visualizaría hasta que lo tenga justo delante. Eso en lugares con gran afluencia de gente es una labor prácticamente imposible, porque el movimiento continuo de las personas es imprevisible.
Por suerte, su visión frontal por ese pequeño cañón de escopeta es buena, a pesar de que esta viéndose deteriorada debido a la miopía, astigmatismo, y especialmente a la catarata prematura y al edema macular en su ojo izquierdo.
Marcos Bajo y el deporte adaptado.
Con 18 años decidió acompañar a su hermano mayor como espectador a una carrera de la ONCE en la que él corría, ese día fue el inició de su etapa como guía del grupo de montaña de la ONCE.Con el tiempo decidió que si tenia que centralizar su visión en las piedras del camino no la podía desviar a las ramas y mucho menos a las marcas de las carreras, por lo tanto desde entonces y especialmente en carreras, donde los ritmos son elevados va guiado por uno de los fantásticos guías de la ONCE, los ojos que merecen el más sincero reconocimiento de todos aquellos corredores a los que guían, ya que sin ellos no llegarían donde les gustaría.
Actualmente y desde ya hace 7 años, Marcos Bajo es de manera voluntaria el responsable del GMAO (Grupo Montaña Amigos ONCE Cataluña) y de la sección de carreras por montaña de la FCEC (Federació Catalana d'Esports per a Cecs), un grupo que apoya las iniciativas solidarias y participa en ellas activamente.
Podéis encontrar más información y noticias actualizadas en el blog de Marcos Bajo, en el cual también se facilita información sobre el proyecto Muévete!!! por los que no pueden y más concretamente sobre la Vuelta Solidaria a Cataluña por las Enfermedades Raras o Minoritarias.
El pot d'idees per a dies aborrits
Sabeu aquell moment en què s'apropa a vosaltres el vostre fill/a, nen/a al que cuides, nebot/da, etc. i us diu que s'avorreix i totes les vostres idees no el convencen?
Doncs una idea seria crear "El pot d'idees per a dies avorrits".
Es tracta d'agafar un pot vell de melmelada o un altre conserva, i posar a dins tot d'idees per al dia en què vingui el temut avorriment.
Us porto un imprimible amb unes quantes activitats per a edats molt variades, però el millor és que el peque us ajudi a fer-lo amb les seves pròpies idees.
Doncs una idea seria crear "El pot d'idees per a dies avorrits".
Es tracta d'agafar un pot vell de melmelada o un altre conserva, i posar a dins tot d'idees per al dia en què vingui el temut avorriment.
Us porto un imprimible amb unes quantes activitats per a edats molt variades, però el millor és que el peque us ajudi a fer-lo amb les seves pròpies idees.
Llista d'idees
Etiqueta per al pot
Font: Com aprendre a aprendre
Fortalesa amb llençols
Hi ha res més divertit que fer una fortalesa?
Avui us porto diferents mètodes per construir-ne una a dins de casa i exemples d'aquestes.
Per fer el fort necessitareu un suport estructural, com cadires del menjador o sofàs.
També necessitareu caixes de cartó grans. Poden ser útils per ajudar a enfortir l'estructura i crear altres habitacions.
Per a enganxar els llençols necessitareu alguns imperdibles (o pinces de la roba per als nens més petits).
Trieu una àrea que estigui fora del camí del trànsit domèstic. No ho posis al mig d'un passadís o a la cuina.
Els llocs clàssics són la sala d'estar, dormitoris o sota les taules del menjador.
Demana permís per utilitzar el material. No utilitzeu elements que algú de la casa hagi d'utilitzar.
Coses que necessitaras per a fer la fortalesa:
Advertències:
FORT 1
Necessitaras una manta, cadires i pinces de la roba.
Si vols una fortalesa amb murs, agafa mantes o llençols petits i enganxa amb pinces a la manta del sostre.
FORT 3
Utilitza un pal o escombra per a posar al mig i aixecar la manta cap amunt.
Mantingueu el pal quiet posant coixins al seu voltant.
Avui us porto diferents mètodes per construir-ne una a dins de casa i exemples d'aquestes.
Per fer el fort necessitareu un suport estructural, com cadires del menjador o sofàs.
També necessitareu caixes de cartó grans. Poden ser útils per ajudar a enfortir l'estructura i crear altres habitacions.
Per a enganxar els llençols necessitareu alguns imperdibles (o pinces de la roba per als nens més petits).
Trieu una àrea que estigui fora del camí del trànsit domèstic. No ho posis al mig d'un passadís o a la cuina.
Els llocs clàssics són la sala d'estar, dormitoris o sota les taules del menjador.
Demana permís per utilitzar el material. No utilitzeu elements que algú de la casa hagi d'utilitzar.
Coses que necessitaras per a fer la fortalesa:
- Cadires / llit, un sofà o una taula
- Llençols grans o mantes
- Imperdibles o pinces de la roba
- Llibres o objectes pesats
- Coixins
- Zona àmplia per construir la fortalesa (el millor lloc seria l'habitació del infant per a que pugui jugar millor)
- Un espai lliure per construir la fortalesa
- No encenguis espelmes a dins la fortalesa, ja que això pot provocar un incendi
- No utilitzeu un objecte pesat fràgil per sostenir un costat d'una manta (gerros, figuretes, etc.), i assegurera't que no pot caure sobre teu mentres estas dins de la fortalesa.
- Aneu amb compte amb els objectes de grans dimensions!
- No utilitzeu plàstic. El plàstic pot asfixiar-te.
- No utilitzeu objectes que pertanyen a altres membres de la família a menys que tinguis el seu permís.
- No entris a l'interior de la fortalesa si tens claustrofòbia.
- No porteu objectes punxants dins les fortaleses! Com per exemple: tisores, ganivet, etc.
- No oblideu de demanar el permís dels pares.
Intenta utilitzar els elàstics dels llenços de sota, pinces de la roba o clips per a paper (com més grans millor!) per a connectar els llençols i mantes i evitar que caiguin.
Crear una porta, si vols. Et permetrà entrar i sortir fàcilment, sense haver de desmuntar tot.
També pots deixar una obertura al costat de la fortalesa.
Intenta posar llibres o objectes pesants al llarg de les vores dels llençols i mantes per mantenir tot en el seu lloc i que no caigui.
Afegeix una manta i un parell de coixins a l'interior per seure.
FORT 2
Crear una porta, si vols. Et permetrà entrar i sortir fàcilment, sense haver de desmuntar tot.
També pots deixar una obertura al costat de la fortalesa.
Intenta posar llibres o objectes pesants al llarg de les vores dels llençols i mantes per mantenir tot en el seu lloc i que no caigui.
Afegeix una manta i un parell de coixins a l'interior per seure.
FORT 2
Necessitaras una manta, cadires i pinces de la roba.
- Col·loca una manta o edredó a terra.
- Posa una cadira a cada cantonada de la manta.
- Posa una manta o llençol sobre les cadires. Això crea un sostre per la fortalesa.
- Assegura tot amb unes pinces de la roba.
Si vols una fortalesa amb murs, agafa mantes o llençols petits i enganxa amb pinces a la manta del sostre.
FORT 3
- Munta quatre cadire en forma de quadrat.
- Col·loca una manta lleugera o llençol sobre la part superior. És possible que necessitis ajuda.
- Tira cap enrere cadascuna de les cadires.
Utilitza un pal o escombra per a posar al mig i aixecar la manta cap amunt.
Mantingueu el pal quiet posant coixins al seu voltant.
Com fer plastilina cassolana
Si els peques tenen ganes de jugar a plastilina i no en teniu a casa o us fa por que se la puguin possar a la boca, a continuació us proposso unes quantes receptes fetes amb materials no tòxics i comestibles.
PLASTILINA AMB GELATINA
- 2 tasses de farina
- 2 cullerades d'oli (oli va a fer, l'oli de coco, oli vegetal, oli d'oliva, fins i tot)
- 1/2 tassa de sal
- 2 cullerades de salsa tàrtar
- 1 tassa i mitja d'aigua bullint
- 1 paquet de gelatina per color
- Barrejar tots els ingredients en una cassola petita fins que no quedin grumolls.
- Cuinar a foc mitjà, remenant constantment fins que espesseixi i es converteixi en una bola de massa. Aquest pas porta una mica de temps. Hem de barrejar tota l'estona, sabras que està a punt quan no puguis remoure més.
- Un cop hagis acabat de cuinar, col·locar la massa sobre una estora plastificada o taula de tallar enfarinada i esperar que es refredi.
- Una vegada que estigui fresc (almenys 20 a 30 minuts) pastar mentres afegim farina fins que ja no és enganxós (aproximadament 1/2 tassa). En aquest punt, pots afegir la gelatina per fer els colors més vibrants, o fins i tot pots afegir purpurina.
PLASTILINA AMB COLORANTS
- 2 tasses de farina
- 2 cullerades d'oli (oli va a fer, l'oli de coco, oli vegetal, oli d'oliva, fins i tot)
- 1/2 tassa de sal
- 2 cullerades de cremor tàrtar
- 1 tassa i mitja d'aigua bullint
- Aboca 2 tasses de farina en un bol.
- Afegir mitja tassa de sal.
- Barrejar 2 cullerades de salsa tàrtar.
- Afegir 2 cullerades d'oli. Per aquesta recepta s'utilitza l'oli vegetal, però es pot utilitzar qualsevol oli, i sempre que es tracti d'un oli de cuina, la plastilina no serà tòxica.
- Aboca l'aigua bullint. Tingueu molta cura!
- Barrejar tots els ingredients fins a formar la massa. En aquest punt, si no vols afegir colorant d'aliments ja hauries acabat.
- Després de que es refredi, separar la massa en parts iguals i en forma de boles.
- Ara, perfora el centre de la bola formant un petit bol i aboca el colorant alimentari.
- Amassar la massa fins que el colorant es barregi a fons. Si no vols tacar-te les mans utilitza guants.
PLASTILINA D'ESPÈCIES
- 1/2 tassa de farina
- 1/2 tassa d'aigua
- 2 cullerades de sal
- 1 culleradeta de cremor tàrtar
- Herbes i espècies
- Pols de mostassa - 1-2 cullerades
- Canela - 1 cullerada
- Cúrcuma - 1,5 culleradeta
- Cacau en pols - 1-2 cullerades
- Paprika - 1 culleradeta
- Formatge Cheddar en pols - 1 cullerada
PLASTILINA SENSE COCCIÓ
- 3 tasses de farina
- 1 tassa d'aigua freda
- Sal 1 tassa
- 2 culleradetes d'oli
- Colorant d'aliments o pintura en pols
Barrejar tot en un bol ... seguir pastant fins formar una pasta. Fins i tot es pot possar un toc de vainilla o menta per donar olor.
Joc amb pedres: Exploring lines
Aquesta idea és molt senzilla però ens dóna per a fer moltes activitats. Es tracta de dibuixar sobre les pedres línies rectes, corbes i diferents tipus d'angles amb un retolador de guix líquid, pintura o permanent.
Els infants podran crear formes ajuntant les diferents peces. També es poden fer activitats de classificació (línies corbes i línies rectes) i de comparació amb números i lletres.
Font: Com aprendre a aprendre
Suscribirse a:
Entradas (Atom)