Estratègies metodològiques d'intervenció

Una vegada detectades les necessitats específiques, els nens i les nenes que les requereixin hauran de rebre una atenció personalitzada i l’ajuda, externa o interna, d’especialistes en els àmbits en què necessitin suport, per compensar la situació de desavantatge.

En aquest context s’hauria de definir la intervenció socioeducativa en dues línies:

• Adaptar els objectius i els elements d’organització i avaluació del projecte per aquells nens o nenes amb discapacitat o una altra necessitat específica per tal de cobrir les seves necessitats de manera satisfactòria.

• Treballar amb la resta dels companys i companyes valors i actituds de sensibilització i col·laboració i ajuda vers aquells infants que precisen una atenció especial.

L’orientació de la intervenció vindrà definida segons la naturalesa de la discapacitat o alteració que presentin els infants:

• Nens i nenes amb alteracions comportamentals i conductes asocials, derivades de desavantatges sanitaris, econòmics, socials i/o culturals. Ex: Baralles de clans a la Mina de Barcelona. Per intervenir a través del joc:
• S’haurà d’instaurar l’aprenentatge d’hàbits, conductes socials i valors. Ex: Joc del Twister. 
• Procurar que l’infant desenvolupi autoestima i seguretat. Ex: Vídeo del bebè que puja la paret tot sol. 
• Seran uns bons instruments les dinàmiques de grup i els jocs cooperatius. Ex: Màquina d’escriure, rentar el cotxe, carrera de sacs, etc.

• Nens i nenes nouvinguts que per carències lingüístiques o per un nivell de coneixements socials i culturals baixos requereixin una atenció especial. Ex: Nen que ve de Xina i no entén per què en Carnestoltes es porten mitjons de diferents colors o s’enterra la sardina. Per intervenir a través del joc:
• S’haurà de facilitar de manera prioritària que els infants adquireixin una certa competència lingüística. 
• Actuacions en que nens i nenes siguin partícips del nou espai, de la nova cultura i costums.
• Actuacions destinades a que la resta de companys i companyes puguin viure i conèixer la cultura i costums dels infants nouvinguts. Ex: any nou xinès.
• Es poden utilitzar jocs de paraules, dinàmiques de comunicació, jocs de simulació, festes, sortides, etc.

• Nens i nenes amb discapacitats sensorials, físiques o psíquiques. (Cecs, sords, amb síndrome de down, etc.) Per intervenir a través del joc:
• La tasca de l’educador o l’educadora és la de cooperar i complementar les consignes d’intervenció dels especialistes,
• Estratègies metodològiques i organització dels recursos adequada a la discapacitat de l’infant.

L’objectiu principal que ha de perseguir l’atenció a la diversitat consisteix a donar resposta a les necessitats diverses dels nens i de les nenes per aconseguir una normalització tan completa i ràpida com sigui possible. Un pas imprescindible per aconseguir-ho serà eliminar les barreres arquitectòniques, sensorials, culturals i acadèmiques que poden obstaculitzar a qualsevol infant l’accés al joc. (Adaptació de les joguines). Tots els nens i nenes de la classe hauran de conèixer les joguines adaptades i el seu funcionament.