El joc de pares i mares

A l'edat de dos anys jugar consisteix a representar papers de la vida quotidiana. D'aquesta manera el nen s'endinsa en el món dels adults.

En els inicis del segon any, el nen descobreix una nova forma d'entretenir-se basada en la imitació. És un joc de contingut teatral, anomenat "joc dramàtic", que s'inspira en el funcionament dels adults que més coneix.

Li entusiasma fer seus els comportaments de la seva mestra, de la seva cuidadora i de les seves persones més properes: els seus pares. Per això juga amb els seus ninots de la mateixa manera que aquests adults tenen cura d'ell: els dóna de menjar, els renya, els vesteix, els ensenya... També fa que cuina, treballa i condueix.

EL JOC COOPERATIU

Al llarg d'aquest any els jocs d'imitació aniran en augment i al final del mateix donaran lloc al "joc cooperatiu". Aquest consisteix en que en un grup, un nen fa de la mare, un altre de nadó, un altre de papà ...

Gràcies a aquest procés els petits aprenen a posar-se al lloc dels altres (desenvolupen l'empatia) i assagen perquè en el futur puguin comportar-se com adults amb total naturalitat.

¿NINES PER ELLS?

Molts pares es preocupen en observar que el seu fill home juga amb nines, com si això posés en dubte la seva masculinitat. No obstant això, aquest perill no existeix.

Les nines són joguines simbòliques i que els nens juguin amb elles només denota que imiten els pares, cosa que els diverteix i els serveix per fomentar sentiments de tendresa, cura i protecció.

Una altra particularitat del joc d'imitació dels nens que sol sorprendre els pares és la facilitat amb què canvien de papers: la mare fa del pare, aquest de professora, el germà d'avi ...

Això s'explica perquè són molt impulsius (quan els ve de gust fer de pare, ho fan, no esperen que els arribi el torn) i perquè es cansen de seguida de representar el mateix paper i intercanviant cada pocs minuts, tots s'ho passen millor.

QUÉ CURIÓS!

Sent tan petits, els nens no tenen necessitat de representar papers corresponents al seu sexe.

En jugar junts tant els nens com les nenes es disputen el paper de "mare". Això és una cosa completament normal. Passa així perquè la mare sol exercir la tasca central en la vida domèstica, la més visible per als petits, i per això sol gaudir de més popularitat que el pare.